Octubre 15th, 2014

Talleres de l’Atelier d’Stéphane

Delicooks Categoría: Cursos

Los talleres de l’Atelier se basan en una cocina creativa, de mercado, natural, sana, fácil, original y divertida. Aprender a comer bien es una ilusión al alcance de todos…

Taller de cocina de otoño

En este taller elaboraremos 3 platos utilizando como protagonista las setas, la castaña, el boniato, la granada, el higo y la calabaza

Ensalada de judías verdes, higos, queso de cabra y granada con Jabugo
de calabaza con un canelón de boniato, mató y castaña
Albóndigas de gambas y carne con butifarra negra, setas y judías del Ganxet

Jueves 16 de octubre de 19h a 21h & Sábado 25 de octubre de 11h a 13h – 30,00€ con la degustación

Taller de foie

Los secretos del foie…

Aprender a elaborar el foie mi cuit tradicional, a la sal, plancha y crudo en distintas preparaciones

Miércoles 19 de noviembre de 19h a 21h – 45,00€ con la degustación y un vinito

Convertido en un restaurante, la otra fórmula de l’Atelier…Taller de 2h con 3 platos y privada
Precio: 45€, pan, vino, café y IVA incluido

Los talleres tienen unas plazas limitadas para 10 personas.

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

{1 Comentario}

Julio 4th, 2014

7º Concurso Anís del Mono a la Mejor Especialidad Pastelera con anís

Delicooks Categoría: Concursos

El 7º Concurso Anís del Mono a la Mejor Especialidad Pastelera con anís ya tiene ganador. El pasado martes la Escuela de Pastelería de acogió una muestra significativa de la actual pastelería de vanguardia interpretando el anís.

Del Hotel Mandarín Oriental de al Hotel Arts, Anthony Rey, cocinero y pastelero francés de 26 años, fue el ganador con su Esfera Ivoire & Anís del Mono, una inteligente mezcla de sabores y texturas que va desde el chocolate blanco y el cacao al albaricoque.

Entre las propuestas más tradicionales, Marta Bermudo (Sevilla) presentó el Tocino de cielo al Anís del Mono con un toque refrescante de menta, y Sixto Serrano (Granada), un Milhojas redondo a la de Anís del Mono.
Otros finalistas optaron por postres más internacionales:
montada de mandarina y anís con ganache, chocolate blanco y wasabi, de Roberto Fernández (Toledo); Mystikós de Anís del Mono, de Carolina Gómez (Colombia); Tartaleta de Anís del Mono con fresas, de Mª Lucila Canero (Argentina); Cake-pops de Anís del Mono, de Silvia Schaffer (Brasil); Chups explosivos de Anís del Mono, de Mª Fátima Gismero (Guadalajara).

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

{0 Comentarios}

Octubre 10th, 2013

Premio Anís del Mono 2013

Autor@ Invitad@ Categoría: Concursos

Ayer en , Delicooks ha tenido el placer de asistir a la 6º Edición del Premio Anís del Mono a la mejor Especialidad Pastelera que se celebró en la Escuela de Pastelería de dentro de la feria Exponadal. Los 8 finalistas tuvieron 45 minutos para realizar la presentación de un que contenga entre sus ingredientes chocolate y Anís del Mono. Hemos podido observar los preparativos y, gracias a los organizadores del evento, el privilegio de probar cada una de estas delicias tras la deliberación del jurado.

Como bien nos lo comentó Antonio Guillen, miembro del jurado y director de la fábrica, es verdad que el sabor a anís era demasiado sutil pero algunos dulces resaltaban por la originalidad de la receta o de su interpretación de un clásico y otros, más por su presentación.

La ganadora, Carolina Laurenço presentó un postre típico argentino, su país de origen una tarta Rogel con Chocolate y Anís del Mono con un acabado refinada y muy elegante. Este pastel lleva unas crocantes capas de masa a base de licor de anís, un relleno de de leche que sustituyó con una de chocolate y una cremosa y crujiente cubierta de merengue italiano decorada con unas ralladuras de naranja y una flor de eneldo que le da un toque final muy fresco al paladar.

Ahora solo nos queda esperar que Delicooks nos presente pronto su versión de este manjar que puede tener mucho éxito durante para nuestras próximas fiestas… ;-)

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

{0 Comentarios}

Octubre 1st, 2013

SCARYLICIOUS

Autor@ Invitad@ Categoría: General

Ven a celebrar la noche de Halloween con nosotros.

El menu degustación mas macabro de para 25 invitados exclusivos en una fabrica abandonada con fantasmas, asesinos en serie y mas sorpresas..

Se ruega venir vestido para un funeral

3 noches disponibles:
31/10/2013
01/11/2013

02/11/2013

Cocktail de bienvenida:
Elektrik Bloody Mary

Aperitivos:
-Ojos de mozzarella liquida inyectados en sangre
-Croquetas de sesos de cordero
-Pan de cristal con boquerones fantasma
-Ceviche de “Bruixes” al Akelarre

Primero:
de tuétanos con polvo de foie y trompetas de la muerte

Segundo:
Costilla ahumada al estilo Zombie con brasas comestibles

Postre:
Cementerio profanado a los 3 chocolates

Cocktail de despedida:

Babas de Dragón con Rubíes Malditos.

precio:
40€

Direccion:
Hidden Factory
Joaquin Costa 24 industrial, 3-2

Metro: Universitat o Sant Antoni

Etiquetas: , , , , , , , , , , , ,

{2 Comentarios}

Febrero 7th, 2013

“Lírica Culinària” Belle Époque, Cuina & Cabaret

Autor@ Invitad@ Categoría: Eventos y Congresos, Información

Ciclo Gastronómico

“Lírica Culinària”

Belle Époque, Cuina & Cabaret

Restaurant ROSA DELS VENTS

SALLÉS HOTEL & SPA CALA DEL PI *****

Platja d’Aro

Els dies 2, 9, 16 i 23 de març, al Restaurant Rosa dels Vents, del Sallés Hotel & Spa Cala del Pi, “Belle Èpoque, Cuina & Cabaret” un nou esdeveniment del Cicle Gastronòmic “Lírica Culinària”.

Les dues exposicions universals realitzades a Paris en els anys 1889 i 1900, són els símbols més visibles de la Belle Époque, per la seva insistència en promoure i divulgar el progrés científic i per atreure l’atenció a nivell realment mundial. En aquest mateix període, neix el concepte del turisme; l’alta societat viatja a la Costa Blava i s’allotja en hotels de luxe. A Paris, Auguste Escoffier codifica la cuina hotelera plantant els fonaments de la gran cuina professional que el mateix que les modes i costums francesos, aviat irradia tot Europa primer, després Amèrica i finalment la resta del món. Al barri bohemi de Montmartre, es funda Le Chat Noir, el primer cabaret famós.

La denominació de Belle Époque, a més de ser un matís estètic, correspon a la satisfacció social d’una gran puixança econòmica, en bona part produïda pel progrés tecnològic, que transforma la societat, no només en les seves capes més elitistes, sinó a la població en general. Això porta a una enorme fe en els avenços científics com valedors d’una societat més justa i feliç. Una sensació que acaba terriblement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial al juliol de 1914. Algunes tesis, fixen com el moment de la fi de la Belle Époque, el naufragi del Titanic, un dels seus símbols més notoris.

Mentre que a la fi del segle XIX, els balnearis de la Costa Blava obren els seus propis hotels, a Paris, la ciutat de la llum i l’alegria, César Ritz compleix un somni inaugurant un hotel que era veritablement “l’última paraula en elegància, igualment que  en higiene moderna, eficàcia i estètica “. Aquest fet marca un abans i un després en la història de l’hoteleria. Molt destacada és la importància que li concedeix a la cuina, i amb aquesta finalitat s’associa amb Auguste Escoffier, que és el gran xef de l’època i creador d’un llenguatge tan modern, brillant i sobretot molt organitzat, que és el mateix que s’usa des de llavors en totes les cuines professionals del món, sent el seu llibre més famós, , Le Guide Culinaire autèntica bíblia de tots els cuiners.

Tota l’alegria i entusiasme de la Belle Époque, es  va fer notar en l’arquitectura dels boulevards de les capitals europees, en les galeries d’art, en les sales de concerts, en els cafès i en els salons freqüentats per una burgesia i unes classes mitjanes,  que treuen profit del desenvolupament econòmic. Neix llavors el cabaret com a tal. Els cafè-concert, llocs on la gent anava a ballar i divertir-se, es refonguin en locals de caràcter més intel·lectual, inconformista, transgressors, on per exemple es poguessin escoltar els cantautors, o veure les ballarines de cancan, ball de moda que escandalitzava molta gent, i les actuacions de travestis o dones disfressades d’homes. S’obren en aquella època cabarets molt famosos com Le Chat Noir, on acudien nombrosos escriptors i pintors i solien actuar cantautors com Arístides Bruant i representacions de teatre d’ombres. També s’inaugura, a Pigalle, al barri vermell de París, el cèlebre Moulin Rouge, on el més característic van ser les ballarines de cancan. La moda travessa fronteres i els primers cabarets d’Espanya, són Els Quatre Gats el 1897, i El Molino el 1899, tots dos a .

Hi ha dos tipus bàsics de cabaret, els que segueixen la tradició de Le Chat Noir i del Lapin Agile, que són petits o de mida mitjana, sense restaurant però sempre amb un bar i on actuen principalment cantautors, músics i orquestres de jazz, i els que segueixen la tradició del Moulin Rouge i del Folies Bergère, grans, amb bar i  restaurant, i presenten revistes de gran espectacle.

L’optimisme i l’entusiasme social, tenia el seu més fidel reflex en els cabarets i en els grans restaurants dels hotels. Per això, al Restaurant Rosa dels Vents, de l’Hotel Cala del Pi, dins el cicle gastronòmic “Lírica Culinària”, i de la mà del nostre xef Enric Herce, obrirem les portes del nostre propi cabaret per gaudir de la gran cuina d’aquella època, i d’un atrevit espectacle, creat per a l’ocasió per la companyia d’Ulisses Orduñez.

Tot, per evocar aquell entusiasta optimisme de la Belle Époque, que tant necessitem, i fer del Rosa dels Vents, de nou, lloc de trobada per a tots aquells que vulguin gaudir d’una autèntica experiència màgica al voltant de la cuina i la música.

Av. Cavall Bernat 160, Platja d’Aro.

Tef  972 82 84 29

Fax 972 81 83 20

hotelcpi@salleshotels.com

www.hotelcaladelpi.com

Menú dedicat a Marie-Antonie Carème

Soupe de châtaigne à Lyon

Sopa de castanyes a la lionesa

Carème opinava que tot menú havia de començar amb un potage

***

Vol-au-vent de fruits de mer au Cardinal

Vol-au-vent de marisc a la Cardinal

Va inventar el vou-la-vent buscant una massa lleugera com el vent per els seus farcits

***

Pintade Albufera salze et légumes paysan

Pintada amb salsa Albufera i verduretes paisanes

Un plat sublim, dedicat al mariscal Suchet, duc de Albufera, amb suc d’au, cognac, porto, nata i foie gras

***

Fruits en Aspic au miel et framboises

Aspic de fruites amb mel i gerds

A  cap dels seus banquets podien faltar alegres i colorits áspics de fruites fresques

***

Cafès. Vins i champagne, Aigües

Encara que  Marie-Antonie Carème visqués gairebé un segle abans de la Belle Èpoque, 1784-1833), no es podria entendre la gastronomia francesa d’aquesta època sense tenir en compte la seva influència. El cuiner de reis i el rei dels cuiners, com se li va arribar a qualificar, va evolucionar la gran cuina francesa dels segles XVII i XVIII, pròpia de l’aristocràcia, cap a una cuina més moderna i racional de la restauració pública. Tot i que es recorda a Carème per les seves fastuoses posades en escena, amb  els  seus cèlebres Pièces Montées, la veritat, és que les seves aportacions més rellevants a la gastronomia, van consistir en realitzar un profund estudi de tots els ingredients i procediments de la cuina francesa tradicional i crear amb això una quantitat ingent de noves receptes i fórmules culinàries. En aquest sentit, la seva anàlisi completa de les salses, i la seva posterior modernització i estructuració dins del receptari, és en bona part el mateix que s’ha usat des de llavors en la cuina professional. També va ser el primer cuiner que es va preocupar de conèixer les característiques químiques dels aliments i la seva influència en la salut dels comensals, proposant la nova idea – llavors – d’una nova cuina desgreixada i més lleugera. Va lluitar  per establir una imatge dels cuiners endreçada i educada, implantant el blanc dels uniformes i el barret  com a símbols de neteja.

Va passar una part important de la seva curta vida, recollint la seva obra en diversos llibres i documents, sent el primer escriptor gastronòmic que es va preocupar en redactar pràctics manuals per les mestresses de casa de la nova societat francesa. Va viure austerament, sacrificant la seva vida a les cuines i a les biblioteques imperials, i va morir als cinquanta anys, pobre, diuen que consumit per la flama del seu propi geni.

Menú dedicat a Auguste Escoffier

Compost amb alguns dels plats del menú servit al Restaurant A La Carte del Titanic la nit del 14 d’abril de 1912, creat per Escoffier.

Olga consommé

Consomé Olga

***

Saumon poché à la sauce mousseline et els concombres

Salmó poche amb salsa mussolina i cogombres

***

Canard rôti à la sauce aux pommes

Ànec rostit amb salsa de pomes

***

Els pêches a Chartreuse gelée

Préssecs en gelea de Chartreuse

***

Cafès.

Vins i champagne

Aigües

La música va seguir sonant havent sopat i consumit tot el xampany. Aquella terrible nit va  significar, d’alguna manera, la fi d’una època d’alegria, el final  de la Belle Èpoque.

Auguste Escoffier, (1846-1935) va ser sens dubte el gran chef de la Belle Èpoque. Si Carème havia revolucionat la gran cuina francesa, va ser Escoffier qui va desenvolupar  del tot moltes de les idees del seu genial antecessor. Va modernitzar i simplificar tota la feina de Carème, eliminant tot el que li semblava superflu en la composició i decoració dels plats. La seva major aportació a la gastronomia francesa, va ser la creació d’un sistema organitzatiu en el treball de les cuines, que consistia en un equip perfectament jerarquitzat, dirigit pel chef, format per diferents partides de cuiners manades per un cap. En aquest sentit, i també seguint els passos de Carème, va lluitar  tota la seva vida per ennoblir la figura del cuiner, elevant la seva categoria social i respecte per la professió.

Una altra de les seves gran aportacions, va ser la introducció en els seus restaurants del servei “a la russa”, consistent en oferir consecutivament un sol plat a cada comensal seguint l’ordre establert de un menú, substituint el clàssic servei “a la francesa”, que simultaniejava gran nombre de plats a la taula perquè els comensals es servissin. La importància de Escoffier va ser aviat tan rellevant, i la seva influència tan contundent, que moltes de les seves propostes, sobretot pel que fa a l’organització de la cuina i el servei de taula, segueixen sent avui vigents a tot el món. De fet, el seu primer llibre “Le guide culinaire” (1902), amb més de 5000 receptes, va ser considerada durant generacions de cuiners com la Bíblia de la cuina. Si Carème va ser el rei dels cuiners, Escoffier, va ser anomenat cuiner d’emperadors i emperador dels cuiners.

L’associació del genial chef amb el no menys genial Cesar Ritz, concretada en la inauguració de l’Hotel Ritz de Paris el 1898, va ser un autèntic repulsiu en l’hostaleria de l’època, marcant uns nous estendards de qualitat en la indústria del turisme.

Menú dedicat a Paul Bocuse

Salade de haricots verts

Amanida de mongetes verdes

Amb xampinyons i tòfones, la que va sorprendre Gault i Millau

***

Morilles et truffes timbale

Timbal de múrgoles i tòfones

Actualització d’una recepta de Carème de Bocuse. Tradició modernitzada

***

Sole avec du champagne

Llenguado al champagne

Una recepta emblemàtica de la nouvelle cuisine, amb nata i mantega

***

Gâteau aux pommes

Pastís de poma

No hi ha un pastís més definitòri

de la cuina de les postres francesa

***

Cafès.

Vins i champagne

Aigües

La haute cuisine française dissenyada per Escoffier, roman inamovible durant diverses dècades a totes les cuines importants del món professional. Si la revolució francesa va donar pas a l’eclosió d’aquesta cuina, una nova revolució, molt menys sagnant, la de maig del 68, fa emergir una nova forma d’entendre la gastronomia. És el gran cuiner, Fernand Point, (1897-1955), el primer a entendre i promoure aquesta nova forma de cuinar, però és un dels seus millors deixebles, Paul Bocuse, (1926) acompanyat d’altres grans de l’època com Michel Guérard , Alain Senderens, Alain Chapel i els germans Troigros, qui va simbolitzar la posada de llarg de l’anomenada nouvelle cuisine.

Un dels principis que regeixen en la nova cuina és el que els aliments conservin el sabor que els és propi: el que es pretén és posar en relleu el sabor original dels menjars. A l’antiga cuina, les normes que es donaven buscaven més l’efecte que la raó culinària. A la nova cuina, tot té la seva raó de ser. “La cuisine du marchér” de Paul Bocuse (Flammarion, 1976)

Alhora, es resta importància al servei dels plats a la sala, donant tot el protagonisme al chef. Es redueixen els punts de cocció, i s’empren ingredients i tècniques foranes per crear nous conceptes. I tot això va passar amb un veritable  enrenou mediàtic que va iniciar el mateix Bocuse asseient al seu restaurant a dos cèlebres periodistes, Gault i Millau; Amb una amanida de mongetes tendres i uns petits molls cuits al punt, n’hi va haver prou per convèncer-los que la nova cuina ja existia i nomenar a Paul Bocuse autèntic líder espiritual del nou moviment.

Al 1965 Paul Bocuse aconsegueix la seva tercera estrella Michelin; Al 1975 és guardonat amb la Legió d’Honor. I al 1987 va crear el concurs culinari Bocuse d’Or. Si Carème va ser el rei, Escoffier l’emperador, algunes veus van considerar a Paul Bocuse el “papa” dels cuiners.

Menú dedicat a Ignasi Domènech

Entre la sofisticació de la haute cuisine francesa, i la tradicional catalana, un menú a la mida del primer gran chef  de Catalunya

Sopa de monja

Una d’arròs amb llet pròpia de la cuina catalana antiga tradicional

***

Llobregant a la Thermidor

Del restaurant Chez Maire, que la va dedicar a l’estrena del drama Thermidor, de Victorien Sardou.

***

Xai a la Pompadour

Dedicada a Jeanne Poisson, marquesa de Pompadour i favorita de Lluís XV, a qui s’atribueix diverses receptes i a qui varen dedicar d’altres, com el mateix Escoffier.

***

Cassoletes règies de xocolata

***

Cafès.

Vins i champagne

Aigües

Ignasi Domènech i Pugcercós, (Manresa 1874-1956) entra al món de la cuina sent un nen de la mà del seu oncle, que regentava la Fonda del Centre. Als 14 anys marxa a on amplia la seva experiència laboral en diverses cuines. Ingressa aleshores en la societat de cuiners l’Artística Culinària. Al 1890, es trasllada a Puigcerdà, a l’Hotel Europa. Als 18 anys va per primera vegada a Madrid, després Burgos, i finalment a Londres.

Al 1893, Ignasi Domenèch, que des de ben jove havia decidit arribar a ser un chef important al firmament culinari, va cap a París i treballa en alguns dels restaurants més importants. Ingressa a la Societat de Cuiners de París i coneix a Pierre Lacam, important chef que a més dirigeix ​​la revista “La cuisine française”. Sembla que és en aquest moment quan s’interessa per primer cop per les publicacions gastronòmiques. Seguint els passos a Escoffier, aconsegueix que aquest ho accepti en la seva cuina de l’Hotel Savoy de Londres, on al poc temps,arriba a ser  el seu home de confiança.

Al 1899, recomanat pel mateix Escoffier, torna a Madrid per fer-se càrrec de la cuina de l’Ambaixada Britànica. Aquest mateix any publica el seu primer llibre “La gastronomia” Al 1906, funda la revista “El Gorro Blanco”, de caire  professional i  gran influència, a on  escriuen els professionals més importants de l’època. Estant a Madrid, s’especialitza en la docència i en la direcció de banquets. A principis dels anys vint, torna a on publica una obra ingent de literatura culinària que abasta tots els aspectes possibles, des de la més aristòcrata i refinada cuina de la Belle Époque, fins a un exhaustiu estudi de l’àmplia cuina tradicional catalana i espanyola.

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

{1 Comentario}

Enero 14th, 2013

Cremas detox

Autor@ Invitad@ Categoría: Recetas, Saludable

Siempre es un buen momento!
Recetas de cremas detox por Marisa Aguirre para Delicooks:

Crema de remolacha

Crema de alcachofa y limón

Crema de zanahorias y naranja

Etiquetas: , , , , , ,

{0 Comentarios}

Enero 8th, 2013

Crema de alcachofas

Autor@ Invitad@ Categoría: Fotografía gastronómica, Recetas, Temporada

Es tiempo de Alcachofas y desde Delicooks os recomendamos una llena de sabor: Crema de alcachofas!

Conoce las virtudes de este maravilloso producto “La Alcachofa”

Etiquetas: , , , , ,

{0 Comentarios}

Diciembre 3rd, 2012

Recomendación de nuestra sommelier: Nadia Beovide

Nadia Beovide Categoría: Maridaje, Recetas, Vinos

Esta semana Nadia Beovide, nuestra sommelier nos recomienda el maridaje del Menu de Navidad de Stephane Poussardin:

Salmon marinado con eneldo, coco y mandarina

Para este plato recomiendo: Muros de Melgaço ,2010 Bodega Anselmo Mendes Región D.O.C. Vinho Verde, Portugal  Vino blanco, amarillo pálido con reflejos limón. De intensidad aromática alta,  fruta blanca madura, notas florales y minerales, con  fondo ahumado con notas de bollería. En boca , de entrada golosa, paso amplio y voluminoso seguido de una equilibrada acidez. Postgusto largo y complejo.  Un vino de cuerpo medio, muy equilibrado,buen acompañante del salmón.

El foie… boniato, calabaza y manzana

Para este plato recomiendo Chateau  Lafitte, 2007 Cuvée Lison  A.O.C. Jurançon, Francia  De color amarillo ambarino reflejos oro. En nariz evoca frutas maduras, como melocotón y albaricoque, notas de membrillo y miel. En boca es goloso con buen volumen y acidez equilibrada con un final frutal y toques herbáceos.

Este Equilibrio acidez dulzor es un buen aliado del foie, acompañando las hortalizas caramelizadas.

Croquetas de arroz con leche, crema fria de turrón y naranja caramelizada.

Para este postre recomiendo: M.R. 2009, Productor compañía de de Telmo Rodriguez D.O. Málaga- Sierras de Málaga De color amarillo claro reflejos verdosos . En nariz presenta notas de frutas blancas , jazmín y cítricos. En boca se presenta goloso de paso largo y con una acidez pronunciada.

Buen compañero de postres  cítricos, complementando el tacto graso del turrón.

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , ,

{0 Comentarios}

Abril 9th, 2012

Capuccinos de colores

Iker Erauzkin Categoría: Información, Recetas

En uno de los eventos que realicé no hace mucho tiempo, me propuse realizar aperitivos jugando con los colores y los sabores, para ello elaboré cremas que bauticé y presente como capuccinos de colores, este que veis en la foto es un “capuccino de naranja”, también los había verdes, blancos, rojos, blancos, violetas, grises, amarillos, una infinidad de colores y deliciosos sabores, tantos como la imaginación os permita! De guisantes, tomate, zanahoria, patata violeta, puerro, sandia, Txipiron, etc! toda una experiencia de lo más colorida!

Etiquetas: , , , , , ,

{0 Comentarios}

Diciembre 21st, 2011

“Pacha Ibiza. Hot energy”

Iker Erauzkin Categoría: Recetas

Durante el pasado día 19 de Diciembre, nuestro chef Iker Erauzkin realizó en Arclinea (www.arclineabnc.es) una adaptación de uno de los perfumes representados por la casa Puig (www.puig.com) el perfume seleccionado por nuestro chef fue “Pacha Ibiza. Hot energy” y estaba compuesto por una sopa de manzana ácida y lima, de vainilla y pomelo, crujiente de naranja, bastones de manzana, cardamomo rallado y pomelo fresco y emulsionado, todo servido en un plato aromatizado con esencia de pomelo. todo un desafío de delicioso resultado!

Seguimos creando nuevas recetas adaptadas a los clientes en delicooks!!!

Etiquetas: , , , , ,

{1 Comentario}

Octubre 31st, 2011

Una crema deliciosa para una noche terrorífica…

Autor@ Invitad@ Categoría: Recetas

¡Esta noche puedes quitarte los miedos probando esta rica !

Haz click en la imagen para ver la receta

Etiquetas: , ,

{0 Comentarios}

Noviembre 25th, 2010

Selección de la semana

Becky Lawton Categoría: Fotografía gastronómica, Recetas

tomates cortado finamente con frijoles

Frijoles Mexicanos con Linguini Italiano, una nueva fusión de sabores

fideua con verdura cortado finamnete

Esta pasta puede ser la guarniciòn perfecta para un buen pescado

col i nueces un snack ideal

Deja frutos secos y apuesta por tentempiés modernos y saludables

alcachofas al vapor con queso fresco y fresas

alcachofas al vapor con queso fresco y fresas

Crema de alcachofas

de alcachofas una delicia de temporada

Hamburguesa de mijo y soja

Una burger de tendencia que combina cereales como el mijo, con nueces y remolocha, sin obviar el aroma especial de especies como la asfétida.

Frituras de fruta different

Lo frito también sabe

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

{0 Comentarios}

Julio 16th, 2009

La razón del gourmet

Autor@ Invitad@ Categoría: Libros

En la universidad francesa de Caen Michel Onfray es un tímido profesor que lograr llenar el auditorio cada vez que imparte sus clases de filosofía. Lo sorprendente es que las personas que acuden a sus lecciones magistrales no son sólo alumnos matriculados en la universidad sino que uno puede encontrarse personas de distintos ámbitos sociales. Todo porque Onfray es un francotirador de la filosofía, un hombre que se aleja de los cánones de los círculos académicos tradicionales y cuyos textos, con miles de ejemplares vendidos en Francia, son una perfecta, preclara y sensata combinación de historia, filosofía humanística, religión, librepensamiento, ética… y gastronomía.
¿Y gastronomía?, me preguntaréis. Efectivamente porque entre sus más de cuarenta obras, Onfray tiene dos tratados que cualquier amante de la gastronomía no puede perderse. Textos escritos hace tiempo pero que perviven en la memoria de quien los lee: El vientre de los filósofos y La razón del gourmet. (más…)

Related Posts with Thumbnails Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , ,

{1 Comentario}